Al Colca el cóndor passa

Cabanaconde - Cóndor al Colca - Carnisseria i nen a Chivay - Reserva de Salinas
Assentament al Departament de Arequipa - Sillar

Continuem els horaris intempestius: avui ens llevem a les 3:30 de la matinada. La llum de la lluna ens serveix per anar caminant. Jo m'he oblidat el frontal, però el Sergi em deixa el seu. Estic força desanimada: poca llum i molt mal de genoll. És un tram de 3 hores, però amb un fortíssim desnivell, tinc els genolls ressentits i de seguida paro a posar-me crema i una bena (també m'he oblidat la genollera). Encara estem mig adormits i pel camí diem poca cosa. Suposo que el cansament també hi fa bastant tot i això, portem un bon ritme.

Estem caminant pel Cañón del Colca, el segon més gran del món després del de Cotahuasi, també al Perú. A les 7.10 arribem de nou a Cabanaconde: avui veiem nens que van a l'escola, botiguetes obertes i la gent despertant la vida del poble. Tots tenen la cara morena no pas pel sol, sinó per les baixes tempertaures de la zona. Les vivendes són molt modestes i no hi ha carrers asfaltats. Els diumenges retransmeten la missa pels altaveus del poble, com si fos un pregó. Fidels als llocs que ens atipen bé, tornem al Sol y Sombra a esmorzar i agafem el bus a les 7.30 cap a la Cruz del Condor (S/1), un mirador des d'on veiem la profunditat del Cañón.

Aquest és un punt molt turístic. La majoria d'excurions del Colca arriben fins aquest punt i passen també per Chivay, però la veritat és que combinar-ho amb una caminada per la zona és l'opció més encertada per palpar la realitat d'aquest lloc. Al Mirador, diverses peruanes paren botiguetes de roba artesanal, menjar i begudes. Mentre, nosaltres mirem les desenes de cóndors que passen damunt nostre. Són enormes!

A les 9.30 ve el Jose amb l'altre bus, ja que s'ha quedat una estona més a Cabanaconde. Aquí fa una rasca... sort que ja escalfa el sol! El bus és de la companyia Andalucia (S/3) i anem fins a Chivay. Pujar en un autobús així és tota una aventura no recomanable pels que es maregen... Els conductors estan sonats! El bus va ple, ple, ple... mai hagués pensat que hi cabia tanta gent! Ara que, amb els dies que portem cap aquí, ja hem comprovat que les capacitats recomanades aquí no funcionen gaire. Però és que a més, el conductor va com un boig! I a cada sotregada, surt un munt de pols de tot arreu...

A les 11.30 arribem a Chivay. Donem un tomb per la plaça, on avui fan una assamblea per a agricultors i ramaders. Veiem el mercat, amb carnisseries poc higièniques i tornem a agafar el bus cap a Arequipa.

Passem per alçades de gairebé 5 mil metre, on no hi ha gens de vegetació. Però trobem molts cactus i també una mena de molsa que creix damunt les roques. Travessem la reserva de Salinas y Aguada Blanca. Veiem llames i vicuñes en estat salvatge.

El bus torna a fer de les seves. El Jose ja ens ha avisat que els conductors són força imprudents... Fins i tot "es pica" amb un Patrol de la Policia... Res a fer, tu!

Arribem al caos dels voltants d'Arequipa i ens instal·lem a l'altre allotjament d'El Caminante Class, cinc cases més avall que l'altre. Intentem trucar a casa, però avui és la Revetlla de Sant Joan i no hi trobem ningú. Quines ganes de ser a Catalunya...

Ens acomiadem del Jose fins demà. Ens dutxem i sortim a connectar-nos a internet, fem un beure a la plaza de Armas (el vi negre és com vi dolç!) i busquem un lloc per anar a sopar. Fem cap a un restaurant recomanat per la Lonely: el Viñedo. Avui tirarem la casa per la finestra... però ens surt malament, perquè és molt car i el menjar és normal, igual o menys que a altres llocs 10 vegades més barat: soltero de queso (semblant a l'empedrat, però amb formatge) i arròs de marisc (sec i poc gustós). El vi que tastem és bo, és un merlot d'Arequipa.

COSETES

• Cochinilla: bactèria que cultiven damunt dels cactus i que fan servir com a tint vervell per a la roba. Té l'aspecte d'una paparra.
• Pucay: vaines d'aspecte semblant al garrofer, però més verdós. Tenen un fruit blanc i colç molt bo.
• Viure als pobles del Colca és dur, molt dur. No hi ha aigua ni llum a la majoria de llocs i qualsevol cosa queda lluny i poc accessible.
• Sillar: pedra d'Arequipa, "tufo volcánico". S'extreu d'Añazhuayco i tot el cas antic de la ciutat està construit gràcies als seus blocs.
• Colors típics: azulacho, mostaza i rojizo, com el Monasterio de Sta Caterina
• La gent gran no té cabells blancs (bé, molt pocs)
• Als carrers hi ha persones amb mòbils, un per a cada companyia que opera a Perú per tal que puguis fer trucades entre mòbils de la mateixa companyia o bé enviar missatges ja que si no és de la mateixa, trucar és molt i molt car