Valle Sagrado, de Pisac a Ollantaytambo

Marges i temple de Pisac - Perfil d'inca carregat a l'esquena esculpit a la pedra -
Pedrusco tremendo a Ollantaytambo (encara n'hi ha de més grans...)

Dia intens. Ens llevem a les 6.40. Hem dormit tota la nit sencera, estàvem cansadíssims! Fem la motxilla i baixem a esmorzar. L'Obdulia, la noia de l'agència, ens porta els bitllets pel Machu Picchu i els del tren, que vam comprar ahir. Li regategem els esmorzars per la pensió d'Aguas Calientes. Ens ve a buscar un bus d'unes 20 persones... no ens ve de gust, però ara ja hi som! Pugen dos catalans més de Vilafranca i coneixen la família! Casualitats.

El guia ens sorprèn, té força criteri i és molt crític amb la situació del seu país. Ens explica que els eucaliptus paren el fort vent que bufa, però que a més serveix per assecar el subsòl, que tants problemes donava a la ciutat. Ara però, en temps de sequera, els eucaliptus es veuen també l'aigua necessària per aquest país.

De camí a Pisac ens parem a un mercat d'aquells que atabalen tant: amigo compre, pregunte!, on els WC valen S/1 i els autòctons es vesteixen com a tal per cobrar en fer-los una foto. Tornem al bus, parem a un mirador i seguim a Pisac, on hi ha un mercat força bonic. Els dissabtes és un punt interessant per visitar.

Caminem 20 minuts fins a les runes de Pisac. És un temple situat en una petita muntanya, hi ha construccions en honor al sol, la lluna, les estrelles, el llamp... tot un centre astronòmic dels inques. Hi trobem moltes persones buscant energia amb pedres semiprecioses i fent meditació... Els temples estan destruits per gràcia dels espanyolets.

Hi veiem marges i terrasses per conrear que són perfectes! Escaletes per pujar-los i baixar-los i simetria per tot arreu.

Tornem al bus i seguim a Urubamba, on dinem de buffet amb la parella de catalans. Seguim en bus cap a Ollantaytambo, un poble amb aigua, molta aigua i envoltat de muntanyes i vegetació. Té un encant especial i encara s'hi poden vere autèntics carrers de l'època inca. I les runes: impressionants! Tot és megalític, immens. Les terrasses no eren per conrear, sinó per plantar-hi flors que el decoressin. La pedra la portaven de 17 km enllà, inexplicable... Hi ha graners elevats perquè no es facin malbé i el gra el ventili i per primer cop coneixem el treball dels inques per formar cares i figueres a la roca, a pic i pala. Des de lluny es poden apreciar aquestes figues esculpides a la pedra. Tot té un sentit, tot està pensat... Vivien a remor de la natura i tots els seus elements.

Ens quedem a Ollantaytambo per agafar més tard un tren cap a Aguas Calientes. El bus amb guia continua fins a Chinchero, però nosaltres ja no hi anem. Ha estat un bon itinerari. Carregats amb les motxilles tobme una mica veient cotxes vells, mototaxis, ambulàncies donant pas als camions de gasoli... Fem una cerveseta abans de marxar i agafem el tren de Peru Rail, de tipus borreguero, fins a Aguas Calientes. Allà ens hi espera un mosso de l'hotel.

L'habitació és molt correcta, ens dutxem i sortim a fer un mos. Sopem mooooolt bé! S/15 per cap. A les 22.30 la guia per anar a Machu Picchu ja és a la pensió. Ens presentem i ens recomana pujar en bus i després caminar tot el dia per la zona de MP i si volem, baixar a peu. Si pugem per les escales no veurem res perquè serà molt aviat i a més, arribarem a dalt cansats. Li fem cas, esperem encertar-la!

Anem a dormir amb els nervis de pujar al Machu Picchu... fa dies que ho esperem!