Arequipa, amb passaport propi

Dormim a l'autobús, el trajecte és llarg i surt amb retard, així que passem 9 hores asseguts. Tot i agafar "asiento-cama" de súper-luxe, arribem amb l'esquena feta un 4 (S/100, més econòmic si portes el carnet ISIC). Al bus hi ha un veí que ronca i m'he deixat els taps a la motxilla... Els autobusos de Cruz del Sur fan els trajectes sense parades, per la qual cosa pots refiar-te de deixar l'equipatge a la bodega a més, et donen un resguard que has de presentar a l'hora de recollir-lo. Abans de sortir també et graven en vídeocàmera i els busos porten GPS. Tot i que ara no és freqüent, fa uns anys es donaven casos de segrestos d'autobusos de turistes.

Es fa de dia i ens serveixen un entrepanent i coc ràpid amb cafè (o pseudocafè). La veritat és que no tenim massa gana, però fem el tastet. A les 8.30 arribem a Arequipa. Aparentment té un aire diferent als llocs on fins ara hem estat, però també està envoltada d'un desert àrid, pedregós, ferotge i solitari. Arequipa és ciutat de volcans, el Misti és un volcà actiu de 5.822m i el Chachani, també actiu, arriba als 6.075m. Arequipa doncs, està resguardada per grans muntanyes. A veure si podem pujar al Misti.

El Jose, el cosí del Herbert, ens espera a l'estació. El reconeixem de seguida, és molt rialler i simpàtic! De seguida negocia un taxi i busquem hotel: El Caminante Class (S/40 la matrimonial), molt a prop de la plaza de Armas. Deixem les motxilles i anem al mercat de San Camilo, on abans hi havia un convent que va quedar destruit per un terratrèmol i mai va restaurar-se. Finalment el van adequar com a mercat i s'hi poden trobar un sucs i "jugos" deliciosos! La gent d'Arequipa és dinàmica, treballadora i activa. És la Catalunya peruana. Els arequipenys gaudeixen de passaport, bandera i himne propi! Més tard esmorzem uns entrepans boníssims i tornem a l'hotel. El Sergi i jo clapem fins a les 15.00, estem fregits.

En llevar-nos anem a visitar el Museo de la Momia Juanita. Els inques feien sacrificis als cims de les muntanyes, com a ofrenes als "apus". La Juanita fou una nena de 12 anys que va morir com a ofrena als déus i fa uns anys, després d'una erupció del volcà, va quedar descoberta. Allà també hi van aparèixer altres mòmies de nens, era la zona del Nevado Ampato.

Prenem una cervesa i una gaseosa semblant al Plim de Reus asseguts als porxos de la preciosa plaza de Armas. Al matí també hem vist la Catedral, on el Jose ens ha dit que era la Roma peruana pel gran fervor catòlic que hi tenen els peruans. Hi ha un orgue antiquísim bonyegat pel terratrèmol que va fer caure una de les cúpules.

Al vespre anem al cine amb el Jose, veurem Indiana Jones, l'última entrega de la saga està ambientada al Perú. Hem de dir que la peli no ens agrada massa i hi ha moltes incoherències històriques. Tornem caminant cap al centre, prenem una Arequipeña negra (boníssima) i preparem la llista de menjar i les coses per prendre al trekking del Colca. Marxarem demà a la 1 de la matinada.

SORPRÈN

• El Jose i per extensió els arequipenys, estan acostumants a viure amb volcans actius a menys de 20 km d'on viuen i els tremolors i els terratrèmols no els fan por, formen part de la dicotomia d'Arequipa, una ciutat construida i reconstruida amb pedra volcànica.