Dormim al bus. Hi fa fred i fa soroll per tot arreu. Para a molts llocs i puja i baixa gent, sort que tenim les motxilles al costat del seient. Ens havien dit que era còmode... però res més lluny de la realitat... A les 4 del matí fem cap a Cuzco. En teoria, ens venen a recollir en taxi per anar a un alberg... però no ve ningú. Tot estava emparaulat, però res més. Aquí comença el dilema: ve una senyora per oferir-nos habitació per S/50, acabem acceptant perquè no ens cobren la "nit" d'avui i podrem fer una dormideta.
Ens explica que ella pot oferir-nos serveis de tren i tot plegat pel Machu Picchu. Estem cansats, són les 5 i de fet, estem una mica capficats perquè no hem pogut comprar el bitllet de tren a Aguas Calientes... A més, d'aquí a un parell de dies hi ha vaga contra el monopoli de Peru Rail. Al final decidim tancar-ho amb ella, però no ens agrada el plan d'anar amb guia des de Pisco fins a Urubamba. Inclou l'entrada al Machu Picchu, tren, 2 nits a Aguas i tour pel Valle Sagrado. El preu no és desorbitat, però volíem fer-ho pel nostre compte. Com que hem d'anar a la selva i això sí que ja està pactat, no podem "perdre" un dia per no tenir tren... Total, que ens lleva a les 6.30 per anar a fer cua pels bitllets de tren. En aquell moment veiem que ho haguéssim pogut fer pel nostre compte. Al tren encara hi ha places, no hi ha cua i la zona està preparada pel turisme massiu. No cal pensar-hi més, ara ja està fet.
Anem a l'oficina d'informació a comprar el Boleto per visitar l'entorn de Cuzco. A les 9 del matí agafem el bus massificat de peruans fins a Tambomachay. Hi ha famílies que passen el dia per la zona. Fem caminant totes les runes inques fins a Cuzco. A Tambomachay hi trobem una canalització d'aigua feta temple. Trobem a faltar panells amb informació, la Lonely no és suficient. Caminem fins a Puca Pucara, un antic refugi de caça on s'aprecient antigues estances. Caminem una bona estona per camí fins al templo de la Luna, a mig camí de Qenqo. El temple ens costa "entendre'l" i fins i tot dubtem d'on som... Jo començo a estar cansada, hem dormit poc i fa hores que caminem. Seguim fins a Qenqo, un temple de sacrificis amb galeries treballades a la roca. Hi trobem seients tipus amfiteatre, altars, trones... impressionant! Seguim i en 5 minuts fem cap a Sacsayuamán. Abans anem al Cristo Blanco (1945) on contemplem una bona vista de Cuzco. Baixem a les runes i hi donem un tomb. Com que és més proper a la ciutat i també és més turístic, aquí hi ha guies que ofereixen els serveis a l'entrada del temple. Això és impressionant. Fa pocs dies hi han celebrat l'Intyraimy, la festa del sol. Les pedres són enormes, imporessionants. Era temple i fortalesa militar on la roca més gran fa 300 tones... i la van portar d'una cantera llunyana!!! I no coneixien la roda ni els animals de càrrega... no m'extranya que creguin amb éssers d'un altre món... Els temples sagrats estan construïs pedra sobre pedra, sense cap massa per unir les pedres. Es veu la construcció perfecta amb les pedres encaixades de manera mil·limètrica. Fins i tot la col·locació de les pedres dibuixa ocells, serps i pumes... Llàstima que els espanyols van fer estralls...
Baixem pel camí fins a Cuzco, són 10 minuts de baixada. A cada punt ens han segellat el Boleto, sinó no es pot entrar a visitar les runes. Inspirats, a Cuzco trobem un mercadet de llibres i en comprem un sobre els inques. Anem a la pl. d'Armes i trobem tots els bars centrats en la final Espanya-Alemanya. Guanya Spain... La gent s'extranya quan els diem que tant en fa la selecció. Nosaltres fem una Cuzqueña i unes papas fritas, la tapa oficial del nostre viatge.
Tot el dia prlem que haguéssim pogut anar al Machu Picchu organitzant-ho nosaltres... quina llàstima! Hem dit mil vegades que no farem res més contractat i sempre ens enganxen en hores biaxes. Comprem menjar pel Machu Picchu i tornem a l'hotel. Ens enfadem perquè no ens canvien a matrimonial, tal i com havíem acordat. Què hi farem! Sortim a sopar, són les 7. Fem una cerveseta més i sopem molt bé de menú (S/9). Volíem anar a la Ciccolina, els catalans ens havien dit que s'hi menja molt bé, però era un pèl car. Anem a dormir, ens convé molt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada