D'Arequipa a Puno

Comiat del Jose - Laguna de Salinas - Fàbrica de totxos de fang -
Vista de Puno i Titicaca - Carrer de Puno

Ens aixequem aviat i fem l'últim esmorzar a la terrasseta d'El Caminante Class. Des que hem arribat, que cada dia per esmorzar mengem panets rodons sense molla, melmelada de maduixa en petites dosis -deu anar cara-, mantega, jugo de pinya i "cafè d'aiguaxirri". Abans però, anem al convent de Santa Catalina. A la pensió encara no els ha arribat el pa i aprofitem per anar a l'altra cantonada per visitar l'església, on a primera hora fan missa les monges dominiques. Hi ha un mossèn i les monges són dins, separades per unes reixes, cantant i resant. Hi estem poc temps, no ens atrapa cap sentiment místic ni emocionant...

Després d'esmorzar agafem el taxi que ens demana l'hotel (S/3,5) fins a Terrapuerto. Un cop més, el taxista hi arriba per una altra ruta. Si hem anat 5 vegades al mateix lloc, en cap ocasió hem passat pel mateix trajecte... Tot plegat genera desconfiança, però arribem sempre a bon port. El Jose ja és allà per acomiadar-nos. Trobem també el grup de catalans, farem el viatge a Puno en el mateix bus. Són 4 hores, però es fan molt llargues (S/30). Ah! Amb el carnet ISIC, a Cruz del Sur fan una mica de descompte.

En arribar a Puno tenim una sensació una mica estranya. Altre cop misèria per tot arreu i ara, altre cop sols viatjant... El Jose ens tenia molt ben acostumats! Agafem de seguida un taxi per S/3 fins al centre i buquem un hotel. Ens demanen S/80 i arribem a S/40 després de regatejar una estona. Finalment però, anem al Brisas del Titicaca, el mateix que la resta de catalans. Ens costa S/35 amb esmorzar inclòs.

Anem a buscar un lloc per dinar i de camí passem per una oficina de turisme per demanar informació per visitar el Titicaca i les restes de Sillustani.

Dinem menú per S/13 per cap. Una mica car, però és que és molt tard i no podem tombar massa estona més, sinó perdrem el dia: amanida, truita i mate. Agafem després un taxi per arribar al Mirador del Cóndor. Gairebé l'hem d'espènyer! El Juan, el taxista, s'ofereix per portar-nos a Sillustani, on anirem quan tornem del Titicaca. Al mirador tenim una bona vista de Puno, amb el llac Titicaca, que sembla un mar! La temperatura ja ha canviat i aquí hi fa més fresqueta.

Baixem a peu fins a la ciutat. De fet, també haguéssim pogut pujar a peu, però ens han dit que era difícil i lluny per arribar-hi... Cap de les dues coses: unes escaletes ben arreglades i en 20 minuts ja ets a dalt.

A Puno contractem el tour pel Titicaca. L'opció de fer-ho pel teu compte és força complicada, ja que hi ha moltes agències que s'hi dediquen i poques alternatives per anar-hi... Pagues S/55 per cap: visita de les tres illes, menjar, dormir. Tot plegat, dos dies. Ens trobem als catalans i anem a fer un beure tots plegats. Al final acabem fent un mos. Demà segur que ens trobem un moment o altre, fan la mateixa sortida, però amb una altra agència. A les 22.30 anem a dormir. Deixarem les motxilles a la pensió i prendrem quatre coses per passar dos dies.

SORPRÈN

• A les farmàcies s'hi venen medicaments, sabó, piles, s'hi pot fer canvi, hi ha targetes de telèfon... vaja, de tot i més!
• Comencem a agafar el truc per comunicar-nos amb els peruans. Nosaltres també ens fem pesats insistint en la seva resposta, que mai és clara.