Paradetes al mercat de Puno - Taboule de quinua... boníssim! - Sillustani - Nens ballant a Sillustani - Nen pastor - Casa de fang al departament de Atuncolla
Ens llevem a les 7, però fem el ronso i baixem a esmorzar a les 8.30. Anem a comprar els bitllets de Perurail i el web no ens deixa... altre cop! Comencem a estar neguitosos, hi ha gent que ens diu que es doblen els preus a partir del dia 1 de juliol i que a més, com que és temporada alta, no trobarem lloc...
Mentre, quedem amb l'agnència i compre bitllets amb San Luís fins a Cuzco. Aquest cop confiem en la recomanació del tour operador i no viatjarem amb Cruz del Sur, que no fa aquest trajecte Puno-Cuzco, sinó que ho té "subcontractat" a una altra companyia. El seient--lit (se'n diu així perquè té un recolzacames) val S/30, força econòmic. També contractem la visita a Sillustani per les 2 del migdia (S/20).
Fem temps i anem a veure el mercat del dissabte. És un mercat ambulanbt immens prop de l'estació de trens. Carnisseries, peixateries, drogueries, espècies, pa, cereals, llegums, fruita, verdura... de tot! La gent de Puno sol fer-hi la compra setmanal, és per això que és un mercat molt concorregut.
Intentem esbrinar com conrear la quinua i l'oca (una mena de papa-pastanaga) i ens diuen que es posa directament la llavor a la terra. De fet, tenim diverses opinions i acabem una mica confosos... Comprem un quilo d'oca i un altre de quinua. Dinem amb una escapada al Mojsa, el restaurant tan bo on vam sopar ahir i altre cop, dinem moooolt bé! Sandwich i amanida de quinua, boníssim!!!
Anem a l'hotel i deixem les motxilles a punt a la consigna. Marxem amb minibus a Sillustani. Trobem dues parelles més de catalans, molt simpàtics! Són de Canet de Mar. El guia és poc formal i plasta i un cop més, ens penedim d'agafar una sortida organitzada... Un cop allà, veiem els sepulcres, que són impressionants i que marquen l'evolució ja que n'hi ha de diverses èpoques. Tot i portar guia, ens falta informació.
El viatge de tornada es fa una mica llarg. Parem a una casa típic de Sillustani, al districte d'Atuncolla. Le scases tenen creus a les teulades, símbol de la religió catòlica. I també un pneumàtic a l'entrada, diuen que espanta els mals esperits... Pregutem com conreen la quinua i sortim de dubtes: directament la llavor al terra, es planta al bon temps i tarda uns quatre mesos a recollir-se. Després s'asseca i... llesta!
Arrinbem a Puno, fem una Cuzqueña negra i papas fritas. Anem a la pensió i posem la roba de la bugaderia a la motxilla, xerrem una estona amb els treballadors, dos nois que reconeixen estar molt bé treballant-hi! A Perú hi ha molta vida i per tant, molta feina al carrer, però el clima és força dur.
El taxista ens recull i anem volant fins a l'estació, agafem el bus pels pèls! Són les 8 del vespre i en teoria, arribarem a les 4 de la matinada a Cuzco.
Mentre, quedem amb l'agnència i compre bitllets amb San Luís fins a Cuzco. Aquest cop confiem en la recomanació del tour operador i no viatjarem amb Cruz del Sur, que no fa aquest trajecte Puno-Cuzco, sinó que ho té "subcontractat" a una altra companyia. El seient--lit (se'n diu així perquè té un recolzacames) val S/30, força econòmic. També contractem la visita a Sillustani per les 2 del migdia (S/20).
Fem temps i anem a veure el mercat del dissabte. És un mercat ambulanbt immens prop de l'estació de trens. Carnisseries, peixateries, drogueries, espècies, pa, cereals, llegums, fruita, verdura... de tot! La gent de Puno sol fer-hi la compra setmanal, és per això que és un mercat molt concorregut.
Intentem esbrinar com conrear la quinua i l'oca (una mena de papa-pastanaga) i ens diuen que es posa directament la llavor a la terra. De fet, tenim diverses opinions i acabem una mica confosos... Comprem un quilo d'oca i un altre de quinua. Dinem amb una escapada al Mojsa, el restaurant tan bo on vam sopar ahir i altre cop, dinem moooolt bé! Sandwich i amanida de quinua, boníssim!!!
Anem a l'hotel i deixem les motxilles a punt a la consigna. Marxem amb minibus a Sillustani. Trobem dues parelles més de catalans, molt simpàtics! Són de Canet de Mar. El guia és poc formal i plasta i un cop més, ens penedim d'agafar una sortida organitzada... Un cop allà, veiem els sepulcres, que són impressionants i que marquen l'evolució ja que n'hi ha de diverses èpoques. Tot i portar guia, ens falta informació.
El viatge de tornada es fa una mica llarg. Parem a una casa típic de Sillustani, al districte d'Atuncolla. Le scases tenen creus a les teulades, símbol de la religió catòlica. I també un pneumàtic a l'entrada, diuen que espanta els mals esperits... Pregutem com conreen la quinua i sortim de dubtes: directament la llavor al terra, es planta al bon temps i tarda uns quatre mesos a recollir-se. Després s'asseca i... llesta!
Arrinbem a Puno, fem una Cuzqueña negra i papas fritas. Anem a la pensió i posem la roba de la bugaderia a la motxilla, xerrem una estona amb els treballadors, dos nois que reconeixen estar molt bé treballant-hi! A Perú hi ha molta vida i per tant, molta feina al carrer, però el clima és força dur.
El taxista ens recull i anem volant fins a l'estació, agafem el bus pels pèls! Són les 8 del vespre i en teoria, arribarem a les 4 de la matinada a Cuzco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada