Llar, dolça llar

Naltres i la Menda a casa

Toquem de peus a terra... Tenim ganes de ser aquí, però deixem molts records i moltes experiències enrere. Estem convençuts que aquest viatge anirà prenent encara més sentit amb el pas del temps i més encara, quan el recordem a través de fotos i comentaris.

Ja som a casa, la nostra casa... d'estreno! Quina il·lusió! I a més, ha vingut amb un regal sota el braç... una gosseta preciosa, la Menda.

Ens veiem en el proper VIATGE!

Ja som aquí!

Tornant a casa amb la Renfe, compartint l'olor del viatge amb els passatgers

Últim dia... Ens hem despertat per esmorzar a les 11.30 hora peninsular. A les 13.30 arribem a Madrizzzz. L'avió surt amb retard cap a BCN i arribem a les 18.00, tenim el temps just per agafar el tren a Sants per tornar a l'Espluga. Anem a buscar les motxilles i una hora després, la meva encara no ha sortit...

Vaig a reclamar i surto del Prat sense equipatge, m'han dit que la setmana que ve el tindré... Marxem ràpidament a l'estació o trobem un tren que va fins a Reus, ens vindran a buscar el pare i la mare.

Ja som a Catalunya, ja som a casa!

12 hores d'avió

Dinant com a reis a Larcomar - Vista de la platja... amb sol! - Esperant l'avió

Ens llevem a les 8 i baixem a esmorzar al bufet de l'hotel. Hem dormit més que bé! Fem la motxilla i les deixem a la consigna. Baixem a passar una estona a Larcomar, un centre comercial a Miraflores. Serà el nostre retorn pautalí a l'occidentalització.

Passegem tot el dia per aquí i fem les compres de souvenirs. Fa molt bon dia i fins i tot surt el sol a Lima, increïble! Aquí només marxa la boira dos mesos l'any. Els que fan parapent desafien els corrents d'aire tot just davant del penyasegat.

Dinem a les 13.00, però ja que hi estem posats, fem l'últim dinar de Perú ben asseguts fins a les 15.00. Tastem els choclos (calamars fregits), cinc tipus de ceviche i un arròs de marsic força bo. Mengem mooooolt bé! Però ens deixem més que els últims soles del moneder...

Tornem xino-xano cap a l'hotel i agafem els trastes per anar a l'aeroport. Esgotem soles i dòlars, així que finalment hem d'acabar treient 30$ per cap per pagar la taxa de l'aeroport, una mena d'import revolucionari.

A les 20.00 agafem l'avió, sabem que el viatge se'ns farà llarg... De seguida ens donen de sopar: pasta o pollo i tot seguit, a intentar dormir.

Hotel Jose Antonio Executive - Miraflores / Lima

Car, però ha estat el luxe del nostre viatge

Retorn a Lima

Plaça d'Armes de Huaraz - Màquines d'escriure davant dels organismes oficials - Portades de diari, mai hi falten els "destapes" - Dins del Cruz del Sur - Bufant les espelmes a Lima

Un mes de casats! Marxem a Lima. Avui ens llevem a les 8 i esmorzem al centre de Huaraz. Donem un tomb pel mercat i comprem quinua "para lavar" és a dir, per poder-la plantar. Trobem fruita i patates sobretot, és molt menys variat i abundant que el de Puno.

A les 11 agafem el Cruz del Sur per tornar. El viatge es fa llarguíssim! Dues pel·lícules després, un dinar que deixa molt que desitjar, el cul quadrat, un mareig pel mig, arribem a les dos quarts de vuit a Lima.

Allà agafem el taxi cap a l'hotel, l'habitació és genial! Que bé que dormirem! El llit és de 2 per 2, jacuzzi, espai, tot net... I el botons truca a la porta! Obre el Sergi i... caram! Cava i un pastís de xocolata!

El Sergi bufa les espelmes (comprades a Huaraz d'in-fraganti), fa dies que ha fet l'aniversari. A més, el viatge ha anat bé, fa un mes que ens vam casar i per tant, tenim bons motius per fer una celebració! El pastís és boníssim!

Fem una bona dutxa d'aigua calenta, que bé! Ja era hora de tenir alguna comoditat! Després baixem al restaurant a sopar, ens tracten com a reis i tot és molt bo.

Chavín de Huantar

Llac abans de pujar el coll que separa la Cordillera blanca de la Negra - Chavín guarnit per la Mare de Déu del Carmen - Diverses fotos de Chavín, una amb columnes cilíndriques (no van conèixer la roda, però sí van arribar al cilindre) - Un nen prenent taronges d'un colmado

Hem dormit força bé. Al matí ens dutxem, per fi tenim aigua calenta, encara que a poca pressió. Sortim a esmorzar i anem a buscar el bus que ens ha de portar a Chavín. Agafem una altra excursió d'aquelles que vam dir que mai més contractaríem... sempre hi tornem a caure. El guia és un satèl·lit que no calla, però als autòctons els agrada que els expliquin històries i els facin bromes fàcils. Anem amb peruans, ja que el diumenge aprofiten per fer turisme.

Parem a un llac i fem algunes fotos. Seguim per la carretera sempre dificultosa, com la majoria del Perú. Passem de la Cordillera Blanca a la Negra a través del túnel del Cristo Redentor. Dinem a Chavín en un restaurant de menú que el Fernandito, el guia, ens ha recomanat. A les 14.30 entrem a Chavín (1500 aC). El lloc pinta molt bé, és una zona on feien rituals i celebracions i està construït sobre un riu que van desviar els habitants d'aquest lloc. Tota una proesa!

La plaça central té unes mides perfectes, té forma de quadrat i a sota, hi ha galeries subterrànies per a fer-hi rituals i també per canalitzar l'aigua.

Ens rodegen guies incompetents... tots són xerrameques i entabanadors que reciten el discurset. És una llàstima, perquè el lloc s'ho val i de fet, ells mateixos reclamen que sigui considerat tan o més important que Machu Picchu. Tenen similituds en la perfecció de la seva construcció, els tres nivells, la fixació pel jaguar, la serp i el cóndor, l'estrella de la Cruz del Sur... Els inques van heredar tots aquests ítems 3000 anys després.

El camí de tornada es fa terrible. Plou i portem dos paios torrats al seient de davant, resulta que els han deixat pujar a canvi del complement de sou que guanyaran el guia i el conductor del bus.

En arribar deixem les coses a l'hotel i ens connectem per enviar fotos de la selva i de Huaraz. Sopem a la pizzeria El Encuentro, molt bé i recomanat per la Lonely. Anem dormir, demà tornem a Lima.

Hostal El Rey - Huaraz

Cutre, cutre... amb fred i aigua calenta amb sort -si el del pis de baix no la fa servir-

Trekking a Huaraz

Pujant al pas Huapi - Amb neu al pas Huapi - Un cafè a 5.020 m - El cim, pas Huapi - Quebrada Cojub, el camí per recórrer - Baixant - Quebrada Cojub des de baix - Vaca i núvols - Arribem a la caseta del guarda sense guarda

Quin fred!!! Hem dormit molt malament, ha fet fred i hem estat incòmodes a la tenda. Quan hem obert la cremallera al matí, tot estava gelat. Amb les tendes i els toldos encartronats, ens ha costat plegar els trastets. Hem esmorzar a peu dret per fer-nos passar el fred. Són les 6 i tardem gairebé dues hores a posar-nos en marxa.

Tenim força clar que anirem a marxa ràpida per poder dormir avui a Huaraz, una altra nit com aquesta pot ser terrible. El temps de moment ens acompanya i surt el solet durant les primeres hores. La pujada és forta i en algunes hores superem el tram amb major desnivell (ascensió). Ens creuem amb algun campament, porteadores increïblement lleugers, amb el pes que porten!

Arribem al pas Huapi després de caminar una hora entre neu i rocs enormes. A dalt de tot mengem pa amb formatge i l'Ivan ens fa cafè amb l'aigua de la neu. Ens hem quedat sense aigua. Estem força bé i tenim molts ànims per encarar la baixada. Les vistes són increïbles, però comencen a venir alguns núvols. Des de la baixada veiem el camí que ens queda per recórrer per la Quebrada Cojup. El genoll comença a ressentr-se, però arribem a baix seguint la tartera.

Passem per un campament on havíem de fer nit, però estem convençuts d'arribar avui a Huaraz. Ara farem doncs, el que en teoria es fa en la tercera jornada del trekking. Els núvols ens persegueixen. Ara però, també n'arriben per davant... Caminem fort fins que sembla que ens haguem de mullar. A l'entrada del parc havíem de trobar el guarda per trucar un taxi que ens baixi a Huaraz, són les 16.15 i fa 8 hores que caminem intensament. L'Ivan no té un pla B, així que agafem la pista i seguim caminant per trobar algun lloc des d'on trucar.

Una hora després i ben remullats, arribem al Lodge The Way Inn, un allotjament molt gringo i molt bonic. Una hora i mitja després arriba el taxi, que fa a tot gas. Arribem a l'agència i recollim la roba. Tot seguit anem a comprar els bitllets de Cruz del Sur per tornar a Lima (S/50 amb ISIC). Ens recomanen un hotel proper a la Pl. Armes, es diu El Rey. És una casa familiar plena d'habitacions cutres i si tens sort, puja aigua calenta. Naltres no ens podem dutxar... però sortim a sopar, avui hem menjat poc i hem caminat molt, així que ens mereixem un bon sopar!

Anem al costat del Parque del Periodista, sopem molt bé! I anem a dormir amb el cansament al damunt. Ha estat un bon dia.

Campament Cuchillacocha - Huaraz

Un campament sempre pot ser més còmode, però aquí feia un fred!!!!

Viatge de nit cap a Huaraz

Quebrada Quilcayhuanca - Vaca simpàtica i amb gana - Glaceres - Llaguna Cuchillacocha

Hem dormit molt! Com que el bus para a totes les estacions, vam deixar les motxilles amb nosaltres a dalt de l'autobús. Ens hem recuperat mínimament. El fred ha sigut relatiu, això sí, hem tardat 10 hores! Són les 7 i un tour operador ens ve a trobar per oferir-nos trekkings, hotels, busos... Ens veu atabalats i de fet, són els últims dies i no ens ve de gust aguantar "rotllos" d'aquests, però ens ho agafem amb calma i li fem cas per anar a esmorzar, gairebé tot està tancat i ens recomana un petit local. Això sí, el bar és just al costat de la seva agència.

Esmorzar continental i esmorzar americà per S/6. Mentre fem el primer mos del dia ens mirem si l'agència està ressenyada a la Lonely i efectivament està molt ben recomanada: Sechín Tours. Li fem confiança i per aprofitar el temps, volem marxar avui mateix per fer la caminada. Total, que després dels tractes, estarem 3 dies fent un trekking amb guia per nosaltres dos, ens porta tenda, sac, màrfega, menjar i beure: 100$, trobem que és un preu raonable. A banda però, hem de pagar els S/65 d'entrada al parc (que no paguem perquè no trobem el guarda).

Anem a dutxar-nos a unes dutxes públiques i deixem a l'agència (un garito replet de trastes) tot allò que possiblement no farem servir.

El taxista ens porta fins a l'entrada del parc. Com que aquí tots els taxis són "tremendos", un viatge de 40 minuts el fem en una hora i mitja... Aprofito per dormir una mica més. El guia que farà el trekking amb nosaltres es diu Ivan. Tot i que portem tot entre tots, ell fa de sherpa i porta la tenda gran, la major part del menjar...

Saltem la portalada d'entrada al parc i ens estalviem de pagar l'accés al parc (el guarda no hi és). Abans de començar a caminar mengem fruita, una empanada i galetes. Ara sí, comencem a caminar i la motxilla pesa cada cop més. L'Ivan tira com un "sísaro", val al davant i fins i tot hi ha estones que el perdem de vista. No és gaire parlador i fa bastant la seva via. Caminem de les 13 fins a les 4 de la tarda i decidim fer una caminadeta més per avançar camí i estalviar-nos-ho demà, que és el dia més fort.

A les 5 parem tendes i de seguida anem a veure el llac que queda al costat: Cuchilla Cocha. Estem a 3.800 metres, veiem glaceres, un llac enorme i pics de més de 5.000 m per tot arreu. Hem caminat per la vall tot el dia. Ara fa fresqueta i comencem a tapar-nos. Jo tinc una llaga al peu, és el primer regal del trekking. Al llarg del trajecte hem trobat cavalls i vaques per tot arreu.

Sopem al costat de les tendes, l'Ivan ens prepara sopa de sobre i espaguetis amb tonyina. I després, mate de coca. Hem notat que ens maregem una mica amb l'alçada, però no ens costa aclimatar-nos. A les 9 ens posem a dormir, esperem que demà estigui el cel més clar, avui hi havia molts núvols. Ja hem trencat el gel amb l'Ivan i ara es sent més còmode, o això sembla. Ens explica que està ajuntat, que té 32 anys i un nen de 3. Aquí és costum no casar-se fins que no s'ha conviscut amb parella un o dos anys. Ell no està casat, però haurà de fer-ho si vol escolaritzar el seu fill (als 5 anys) o bé que la seva dona es declari mare soltera.

Acabem el dia, un dia intens.

Cuzco - Lima - Huaraz: dia de retards i de sales d'espera

Esperant pacientment a l'aeroport de Lima

A les 5 ens llevem per marxar a l'aeroport, no hem dormit massa bé, fins a la matinada no han parat de fer soroll a la sala d'estar de l'hotel. Al matí ens vestim ràpid i esmorzem a l'hotel. El taxi ens ve a buscar per anar a l'aeroport (S/7), anem a facturar i... on tinc el bolso? Surto corrent i el taxi ja no hi és... Medito i... me l'he deixat a l'hotel, sort que anem amb dues hores de temps.

El Sergi agafa el taxi i va a l'hotel. 20 minuts després torna amb el bolso... Quin ensurt!!! Facturem i anem de seguida a la porta d'embarcar. A les 7.40 srut l'avió, però ja han cancel·lat els primers vols de LAN Perú pel mal temps i mala visibilitat. Cancel·len també el nostre, d'Star Perú (142$ per cap)... Passem el matí tombant per la mini sala d'espera, fem unes patates i suporto l'estómac regirat... potser de la bomba de kiwis d'ahir. A les 13.00 surt l'avió, el vol dura una hora, però tot i anar ràpid, no podrem sortir a Huaraz fins a la nit... Ens donen una mica de menjar, però jo prefereixo dormir a l'avió.

Arribem a Lima després de passar tres setmanes pel país. Aquí paguem S/25 per un taxi que ens porta a l'hotel. El taxi no és oficial, però sembla correcte. En principi no recomanen agafar-los fora del recinte aeroportuari, però ens arrisquem i no paguem els S/50 que demanen per fer el mateix trajecte sortint amb un taxi "oficial". L'hotel sembla molt formal, és el "Jose Antonio Executive", també a Miraflores, com el primer dia. Aquí parlo d'amagat amb la noia de recepció per preparar una sorpresa pel Sergi quan tornem. Agafem roba per marxar a Huaraz i deixem les bambes que estan més que remullades.

Agafem un taxi, un noi de color amb molt de salero ens acompanya fins a Cruz del Sur. No hi ha seients per Huaraz ni a la nit. Preguntem per altres companyies i comprem el tiquet per S/25 a Ormeño, l'oficina és a prop de la de Cruz del Sur. Tornem a agafar un taxi fins a la Pl. San Martín, al centre de Lima i anem a dinar, són les 16.15. Ens connectem a internet i al Sergi li tiren els trastos mentre sóc al lavabo, aquí el personal no perd pistonada!

Per passar la tarda, com que anem carregats, anem al cine: El fin de los tiempos, de Shyamalan. Som cinc persones al cine i és original subtitulada en spanish. No és cap triomfada...

Quan sortim ja agafem el camí per anar a la terminal, darrere del Palau de Justícia. Tot el dia que portem les motxilles al damunt i no hem tingut problemes. Ara és de nit i la zona no és massa segura, però aviat arribem a la terminal, una sala planta baixa amb seients. Abans, comprem dos sandwich i aigua, per sopar pel camí.

El bus arriba amb una hora de retard... No és que sigui cap meravella, però els seients semblen còmodes, a veure com anirà el fred, avui anem preparats amb gorros, guants, jaquetes i jo porto les mitges tèrmiques. De seguida ens adormim, estem cansats.

De la selva a Cuzco amb l'aigua al coll

Sortint de la selva de Manu en avió - Cara de cangueli, la teníem tots dos - Vista aèria de l'aeroport de Cuzco - Sí, hem arribat! - Foto finish amb els noruecs i els pilots

Un altre dia el despertador sona a les 5 del matí. Hem dormit força bé tot i la humitat de l'ambient. Els llençols semblava que estessin mullats de tanta humitat! Veiem que no ha plogut en tota la nit, possiblement marxarem...

A les 6 tots som a punt per marxar... però avui hi ha boira. Els pilots decideixen esperar a què marxi una mica: "el tiempo está mejorando" en diuen. Passen les hores i a les 9 el Jorge, l'encarregat del lodge, ens prepara uns panqueques. Escurem l'última melmelada que queda. I... es posa a ploure... Ho fa amb poca intensitat, però el temps es torna a enredar. La ràdio encara no funciona massa bé, però també ens diuen que a Cuzco hi plou. Mals presagis.

Anem al cobert de l'aeroport, al matí estava ple de les tendes on dormen els treballadors de la pista, que netegen els marges de males herbes. Hi són temporalment, treballen amb "cuchillos y machetes" i tota la família hi viu, dormint sobre mantes o matalassets prims. Ells ni es canvien, van igual tot el dia.

Esperem que el temps millori, però els pilots tornen a "chequear" la pista plena de tots dient que "el tiempo está mejorando". No ho entenem... Diuen que la pista està millor que ahir (???). Ens comenten que podrem volar, però no amb 12 persones, sinó amb 10, perquè sinó l'avioneta no s'enlairarà. Cal decidir qui es queda.

Es presenta una situació una mica difícil... Parlem amb la gerent de Pantiacolla per la ràdio, però ens costa d'entendre què diu. Finalment, un japonès i un anglès es queden. Tothom ha tret l'excusa per ser qui marxi avui: que si el bitllet de tornada, que si la ruta continua, que si les entrades a no sé on... La família noruega ens fa costat i intentem fer pinya per marxar junts, encara que no les tinguem totes. Nosaltres pensem que ahir tot estava en millors condicions i no vam marxar... La pista és una bassa d'aigua, potser ens costarà enlairar-nos. Tots estem una mica espantats, però tot i així preferim marxar. Estem "perdent dies", el lodge ja no té mejar i la solució de tornar amb bot i el bus ens portaria dos dies sencers.

Pugem a l'avioneta, de dins tot és molt correcte. Ens encomanem a tot i tothom i a volar!!! Sortim molt bé, tot i les derrapades per la pista. Durant el vol sona una mena d'alarma dues vegades i hi ha molts núvols. En alguns moments notem turbolències i gairebé no es veu res. Finalment però, arribem a Cuzco! Els pilots han patit una mica, però estem contents d'haver arribat. Ens diuen que ara tornaran a buscar la resta de passatgers.

A l'aeroport hi ha força policia, és dia de vaga general. El país es queixa pel preu dels carburants i en general, de tot plegat. HI ha gent jugant pel mig del carrers i les botigues estan a mig obrir, per por dels piquets. Ens acomiadem dels noruecs i anem a la pensió, que ens rep amb la reixa tancada. Pel camí, el senyor que ens recull parla amb Pantiacolla i hem pogut tancar la compra dels bitllets d'avió per demà a les 7.40 a Lima. De moment, tot està enfilat!

Com que no tenim temps de fer bugaderia a l'hotel i a més, la meitat dels serveis estan en vaga, prenem la roba bruta per veure si algú ens ho renta. Ens dutxem i soritm a dinar, estem esgotats! Tenim sort i trobem una bugaderia (S/3 el kg)! Truquem a casa, passegem pel centre, ens connectem a internet i fem les primeres compres de souvenirs.

A les 7 recollim la roba i anem a fer una piza, amenitzada amb música peruana (S/12 pa, beure i piza). Aquesta tarda ja no hi ha rastre de la vaga o "paro general" com en diuen aquí. Passem a fer un jugo de kiwis, una bomba de kiwis! A les 8 anem a descansar, ja tenim les motxilles fetes i tot a punt per agafar l'avió.

Selva de Manu: operació avioneta frustrada

Capybara o carpincho, de la família més gran de les rates - Papallona - Naltres al lodge - L'avioneta a la pista de l'aeroport...

EL SERGI JA EN TÉ 27!

Imatge del dia: la passivitat i la mandra de la gent del poble, que esperen al cobert de l'aeroport -per dir-ne d'alguna manera- jugant a cartes mentre el radiofonista especialista -en no sé què- utilitza la ràdio cridant i repetint "dos nueve, dos nueve", "afirmativo"...

A les 5 sona el despertador. Ha plogut tota la nit i només penso en què probablement avui no volarem cap a cuzco... No em ve de gust quedar-me una nit més fet olor i sentint aquesta fortor d'humitat... Esmorzem ous ferrats amb bacon i a les 6 embarquem al bot. A mig camí es posa a ploure amb força intensitat. Com que ens hem assegut a primera fila, "pillem", ens remullem de valent! El Darwin ens deixa un plàstic per tapar-nos. Molt millor, però entra aigua per tot arreu, anem força ràpid i així és difícil no mullar-nos.

De 6 a 11 estem al bot mullant-nos, quines ganes d'arribar a l'aerporto! A les 11.05 ja som allà, a punt per volar. L'aeroport és un tros de selva desforestada i un cobert per pesar a la gent i deixar les motxilles. La gent d'allà està jugant a cartes i matant mosquits de moment, no hi ha més feina i tampoc se'n busquen d'altra! Quin avorriment i quina mandra fa veure'ls! El radiofonista fantàstic és el centre d'antenció, però no s'hi entén.

En arribar ens pesen i ens pesen les motxilles també. Està mig ennuvolat però sembla que volarem. Després del tràmit anem al bar del Yine Lodge, al lloc on ja havíem dormit. Finalment ens confirmen que l'avió està a punt d'arribar!!! Els acomiadem del Darwin i dels alemanys. La família noruega i nosaltres marxem avui en avioneta.

L'avioneta aterra amb dificultat, sembla que faci cap al mar... la pista està xopa, inundada. Els pilots alucinen amb el temps perquè l'emissora els havia dit que "el cielo està despejado"... res més lluny de la realitat. Ens hem d'esperar unes dues o tres hores per veure si el temps millora i la boira marxa i també perquè s'eixugui la pista.

Mentre, fem un beure al bar i ens instal·lem al lodge per si finalment no marxem. A la una dinem. Després de dinar, el Sergi i jo anem a fer un tomb per la pista per veure si està més seca. Quan arribem a l'extrem es posa a ploure a bots i barrals... Definitivament, avui no marxarem. Ens posem els ponxos, però arribem al porxo de l'aeroport xops de cap a peus. Ens canviem de roba, però ja no en tenim de neta.... Fem migdiada i sembla que el temps s'està clarint. En diuen que sortirem demà al matí.

Fem temps al bar, inventant-nos un Tres en Ratlla, fent crispetes i xerrant una estona. Quina celebració d'aniversari! Hem estat tranquils, això sí! Però tot el dia pendents del temps, sense res per fer.

A les 7 sopem: sopa de semolina i llenties amb arròs. És l'últim que els queda, no tenen ni gasolina pel grup de llum. A les 8 anem a dormir, ja és gairebé fosc. Esperem que demà millori el temps...

Selva de Manu: riu Manu i cocha Otorongo

Matí al cocha Otorongo - Niu de curcons - Cortina de lianes, l'arbre que creix de dalt cap baix - Tortuga de terra - Ocells al cocha - Arrels que ofeguen el ficus - Monos - Serp groga - Troncs i vista del riu al capvespre

Quina mala nit! La condensació fa que caiguin gotes sobre les enormes fulles dels arbres. A mi em dóna la sensació de sntir un jaguar... i dins del sac em moro de calor! He molestat al Sergi tota la nit. A les 5.25 ens llevem i esmorzem panqueque amb melmelada. Avui som els últims d'arribar i el Darwin canta el seu: "Catalunya! Dónde está?!".

Agafem el bot i travessem el riu. Tardem 15 minuts. Passem el matí donant un tomb pel Cocha Otorongo per veure si tenim sort i veiem nútries. En veiem, però de lluny, sembla que sentin la nostra presència. Ho tornem a intentar des d'una torre de 20 metres, sembla que són a prop d'allà. Però també s'allunyen. Aquest llac també té molts caimans, fins a 250 en van comptar en una nit! I també hi ha piranyes, que a diferència del que la gent es pensa, la majoria d'espècies són vegetarianes. Passegem, veiem arbres gegants, gegants! I tots són coneguts pels habitants de la selva. El ficus insipidus és un exemplar molt comú i els indígenes n'extreuen la saba i l'utilitzen com a cura intestinat. Els bonys sinuosos dels troncs de les palmeres serveixen per escampar els fruits quan cauen de dalt de tot i així, també expandeixen les espores. A banda, també serveixen de reserves d'aigua.

El bot ens recull i ens porta altre cop a l'altra banda del riu. Fem un altre tomb i a les 11 del matí arribem al lodge. Fullejo els llibres que té el Darwin, tot de guies d'ocells, arbres i assajos sobre l'ecologia de la selva. Es fan les 12.30 i dinem: hamburguesa de vedella amb verdures i verduretes bullides. Aprofitem abans per fer una mica de migdiadai a les 14.15 comença a ploure, només fa quatre gotes. A les 14.30 tornem a sortir en bot. Travessem el riu i caminem pel bosc. Aquesa part sembla més "ordenada", més neta, però és igual d'espectacular. Costa treure la vista del terra per no caure, hi ha troncs, arrels, lianes... I entre pas i pas, aixequem la vista i veiem una família de monos: capuchinos i lanudos (wholy monkey), uns amb la cara envoltada de pèl blanc i els altres, amb molt de pèl. Els anem seguint d'arbre en arbre, mirant què fan. Una femella porta el mono a l'esquena i per passar d'un arbre a un altre, ella s'estén per fer-li de pont. Caminem un parell d'hores, llavors torna a baixar el sol i ens dóna una altra llum ben bonica.

Tornem al lodge cap a les 5 de la tarda i sopem a les 6.30, cada dia més aviat. La selva no dóna per fer coses per lliure, és poc recomanable sortir pel teu compte, a banda que no hi ha camins i si n'hi ha, duren quatre dies fins que la vegetació els torna a tapar. Sempre cal portar el "machete".

Avui hi ha una altra parella de biòlegs que passen uns dies a la zona per estudiar els ocells. Demà marxem nosaltres i ells es queden per continuar el viatge amb la resta. Per sopar mengem crema d'api i pollastre amb arròs. Com que un dels alemanys fa l'aniversari, el cuiner li ha preparat un pastís de xocolata. Realment, el millor del sopar d'avui! A les 8 anem a dormir, a veure si avui tindrem més bona nit!