dijous, 3 de juliol del 2008

Cuzco, by Sergi

Exterior del Coricancha - Fonaments inques a l'església de Santo Domingo - Claustre de Santo Domingo - Carreró a Cuzco





Avui toca llevar-nos més tard, a les 8 del matí. Baixem al menjador de la pensió per esmozar i sortim a conectar-nos a internet. Allà mirem alguna ruta per quan srotim de la selva, així ja tindrem alguna idea del que podem fer a la zona de Huaraz, al nord de Lima. Ens trobem de nou a l'Enric i la Nuri, xerrem una estona i anem a visitar el Coricancha, on hi ha un museu força interessant amb eines, vestits, ceràmica impressionant, objectes cerimonials... És simple i senzill, però interessant. En sortir trobem l'església de Santo Domingo, construïda sobre el mateix temple inca del Coricancha, que havia estat un indret de cerimònies adornat amb plaques d'or i pedra. És clar, de nou topem amb la petjada espanyola, que no només va destrossar la zona, sinó que també la va "saquejar". L'entrada ens costa S/5 per barret amb carnet d'estudiant.

D'allà ens endisem a un carreró que dóna a la plaça d'Armes per anar a un local on fan uns sucs deliciosos, el dia anterior hi vam anar i eren boníssims! Avui però ja no són tan deliciosos. La Judit es troba una sorpresa dins d'un pot de maionesa, d'on raja un líquid no identificat... Total, que en demana un altre i no arriba mai més. I quan arriba, està replet d'aguacate, i l'havia demanat sense. Aquí mengen la palta, com ells l'anomenen, a tot arreu... En definitiva, que finament li diu que després de tant esperar, encara li porten el que no ha demanat. I el suc a més, està ple d'aigua i no té gust... Quin desastre! Paguem el que hem consumit i anem a un altre lloc a menjar. Com que jo ja he menjat un parell d'hamburgueses, aprofito per fer un brownie mentre la Judit fa un sandwich molt bo.

Fem una mica de temps abans d'anar a l'agència Pantiacolla i aprofitem per trucar a casa i al cosí, l'Aleix. Tornem a l'agència, paguem el viatge i acordem lloc i hora per marxar. De camí a la pensió comprem l'esmorzar del dia següent ja que la cuina de la pensió encara no estarà oberta a l'hora que marxem.

Deixem part de l'equipatge a l'hotel i anem a sopar amb l'expedició catalana: l'Enric, la Nuri, el Sergi, la Laia, el Germán i la Bet. Anem primer a fer un beure i després, a fer una pizza en una pizzeria peruana força peculiar. Molta teca i molta coca-cola. Ens acomiadem, segurament ja no ens tornarem a trobar. Cadascú segueix una ruta diferent ara i naltres ens "aïllem" a la selva durant uns dies. Bona nit!