Sortint de la selva de Manu en avió - Cara de cangueli, la teníem tots dos - Vista aèria de l'aeroport de Cuzco - Sí, hem arribat! - Foto finish amb els noruecs i els pilots
Un altre dia el despertador sona a les 5 del matí. Hem dormit força bé tot i la humitat de l'ambient. Els llençols semblava que estessin mullats de tanta humitat! Veiem que no ha plogut en tota la nit, possiblement marxarem...
A les 6 tots som a punt per marxar... però avui hi ha boira. Els pilots decideixen esperar a què marxi una mica: "el tiempo está mejorando" en diuen. Passen les hores i a les 9 el Jorge, l'encarregat del lodge, ens prepara uns panqueques. Escurem l'última melmelada que queda. I... es posa a ploure... Ho fa amb poca intensitat, però el temps es torna a enredar. La ràdio encara no funciona massa bé, però també ens diuen que a Cuzco hi plou. Mals presagis.
Anem al cobert de l'aeroport, al matí estava ple de les tendes on dormen els treballadors de la pista, que netegen els marges de males herbes. Hi són temporalment, treballen amb "cuchillos y machetes" i tota la família hi viu, dormint sobre mantes o matalassets prims. Ells ni es canvien, van igual tot el dia.
Esperem que el temps millori, però els pilots tornen a "chequear" la pista plena de tots dient que "el tiempo está mejorando". No ho entenem... Diuen que la pista està millor que ahir (???). Ens comenten que podrem volar, però no amb 12 persones, sinó amb 10, perquè sinó l'avioneta no s'enlairarà. Cal decidir qui es queda.
Es presenta una situació una mica difícil... Parlem amb la gerent de Pantiacolla per la ràdio, però ens costa d'entendre què diu. Finalment, un japonès i un anglès es queden. Tothom ha tret l'excusa per ser qui marxi avui: que si el bitllet de tornada, que si la ruta continua, que si les entrades a no sé on... La família noruega ens fa costat i intentem fer pinya per marxar junts, encara que no les tinguem totes. Nosaltres pensem que ahir tot estava en millors condicions i no vam marxar... La pista és una bassa d'aigua, potser ens costarà enlairar-nos. Tots estem una mica espantats, però tot i així preferim marxar. Estem "perdent dies", el lodge ja no té mejar i la solució de tornar amb bot i el bus ens portaria dos dies sencers.
Pugem a l'avioneta, de dins tot és molt correcte. Ens encomanem a tot i tothom i a volar!!! Sortim molt bé, tot i les derrapades per la pista. Durant el vol sona una mena d'alarma dues vegades i hi ha molts núvols. En alguns moments notem turbolències i gairebé no es veu res. Finalment però, arribem a Cuzco! Els pilots han patit una mica, però estem contents d'haver arribat. Ens diuen que ara tornaran a buscar la resta de passatgers.
A l'aeroport hi ha força policia, és dia de vaga general. El país es queixa pel preu dels carburants i en general, de tot plegat. HI ha gent jugant pel mig del carrers i les botigues estan a mig obrir, per por dels piquets. Ens acomiadem dels noruecs i anem a la pensió, que ens rep amb la reixa tancada. Pel camí, el senyor que ens recull parla amb Pantiacolla i hem pogut tancar la compra dels bitllets d'avió per demà a les 7.40 a Lima. De moment, tot està enfilat!
Com que no tenim temps de fer bugaderia a l'hotel i a més, la meitat dels serveis estan en vaga, prenem la roba bruta per veure si algú ens ho renta. Ens dutxem i soritm a dinar, estem esgotats! Tenim sort i trobem una bugaderia (S/3 el kg)! Truquem a casa, passegem pel centre, ens connectem a internet i fem les primeres compres de souvenirs.
A les 7 recollim la roba i anem a fer una piza, amenitzada amb música peruana (S/12 pa, beure i piza). Aquesta tarda ja no hi ha rastre de la vaga o "paro general" com en diuen aquí. Passem a fer un jugo de kiwis, una bomba de kiwis! A les 8 anem a descansar, ja tenim les motxilles fetes i tot a punt per agafar l'avió.
A les 6 tots som a punt per marxar... però avui hi ha boira. Els pilots decideixen esperar a què marxi una mica: "el tiempo está mejorando" en diuen. Passen les hores i a les 9 el Jorge, l'encarregat del lodge, ens prepara uns panqueques. Escurem l'última melmelada que queda. I... es posa a ploure... Ho fa amb poca intensitat, però el temps es torna a enredar. La ràdio encara no funciona massa bé, però també ens diuen que a Cuzco hi plou. Mals presagis.
Anem al cobert de l'aeroport, al matí estava ple de les tendes on dormen els treballadors de la pista, que netegen els marges de males herbes. Hi són temporalment, treballen amb "cuchillos y machetes" i tota la família hi viu, dormint sobre mantes o matalassets prims. Ells ni es canvien, van igual tot el dia.
Esperem que el temps millori, però els pilots tornen a "chequear" la pista plena de tots dient que "el tiempo está mejorando". No ho entenem... Diuen que la pista està millor que ahir (???). Ens comenten que podrem volar, però no amb 12 persones, sinó amb 10, perquè sinó l'avioneta no s'enlairarà. Cal decidir qui es queda.
Es presenta una situació una mica difícil... Parlem amb la gerent de Pantiacolla per la ràdio, però ens costa d'entendre què diu. Finalment, un japonès i un anglès es queden. Tothom ha tret l'excusa per ser qui marxi avui: que si el bitllet de tornada, que si la ruta continua, que si les entrades a no sé on... La família noruega ens fa costat i intentem fer pinya per marxar junts, encara que no les tinguem totes. Nosaltres pensem que ahir tot estava en millors condicions i no vam marxar... La pista és una bassa d'aigua, potser ens costarà enlairar-nos. Tots estem una mica espantats, però tot i així preferim marxar. Estem "perdent dies", el lodge ja no té mejar i la solució de tornar amb bot i el bus ens portaria dos dies sencers.
Pugem a l'avioneta, de dins tot és molt correcte. Ens encomanem a tot i tothom i a volar!!! Sortim molt bé, tot i les derrapades per la pista. Durant el vol sona una mena d'alarma dues vegades i hi ha molts núvols. En alguns moments notem turbolències i gairebé no es veu res. Finalment però, arribem a Cuzco! Els pilots han patit una mica, però estem contents d'haver arribat. Ens diuen que ara tornaran a buscar la resta de passatgers.
A l'aeroport hi ha força policia, és dia de vaga general. El país es queixa pel preu dels carburants i en general, de tot plegat. HI ha gent jugant pel mig del carrers i les botigues estan a mig obrir, per por dels piquets. Ens acomiadem dels noruecs i anem a la pensió, que ens rep amb la reixa tancada. Pel camí, el senyor que ens recull parla amb Pantiacolla i hem pogut tancar la compra dels bitllets d'avió per demà a les 7.40 a Lima. De moment, tot està enfilat!
Com que no tenim temps de fer bugaderia a l'hotel i a més, la meitat dels serveis estan en vaga, prenem la roba bruta per veure si algú ens ho renta. Ens dutxem i soritm a dinar, estem esgotats! Tenim sort i trobem una bugaderia (S/3 el kg)! Truquem a casa, passegem pel centre, ens connectem a internet i fem les primeres compres de souvenirs.
A les 7 recollim la roba i anem a fer una piza, amenitzada amb música peruana (S/12 pa, beure i piza). Aquesta tarda ja no hi ha rastre de la vaga o "paro general" com en diuen aquí. Passem a fer un jugo de kiwis, una bomba de kiwis! A les 8 anem a descansar, ja tenim les motxilles fetes i tot a punt per agafar l'avió.
0 comentaris:
Publica un comentari