divendres 11 de juliol de 2008

Viatge de nit cap a Huaraz

Quebrada Quilcayhuanca - Vaca simpàtica i amb gana - Glaceres - Llaguna Cuchillacocha







Hem dormit molt! Com que el bus para a totes les estacions, vam deixar les motxilles amb nosaltres a dalt de l'autobús. Ens hem recuperat mínimament. El fred ha sigut relatiu, això sí, hem tardat 10 hores! Són les 7 i un tour operador ens ve a trobar per oferir-nos trekkings, hotels, busos... Ens veu atabalats i de fet, són els últims dies i no ens ve de gust aguantar "rotllos" d'aquests, però ens ho agafem amb calma i li fem cas per anar a esmorzar, gairebé tot està tancat i ens recomana un petit local. Això sí, el bar és just al costat de la seva agència.

Esmorzar continental i esmorzar americà per S/6. Mentre fem el primer mos del dia ens mirem si l'agència està ressenyada a la Lonely i efectivament està molt ben recomanada: Sechín Tours. Li fem confiança i per aprofitar el temps, volem marxar avui mateix per fer la caminada. Total, que després dels tractes, estarem 3 dies fent un trekking amb guia per nosaltres dos, ens porta tenda, sac, màrfega, menjar i beure: 100$, trobem que és un preu raonable. A banda però, hem de pagar els S/65 d'entrada al parc (que no paguem perquè no trobem el guarda).

Anem a dutxar-nos a unes dutxes públiques i deixem a l'agència (un garito replet de trastes) tot allò que possiblement no farem servir.

El taxista ens porta fins a l'entrada del parc. Com que aquí tots els taxis són "tremendos", un viatge de 40 minuts el fem en una hora i mitja... Aprofito per dormir una mica més. El guia que farà el trekking amb nosaltres es diu Ivan. Tot i que portem tot entre tots, ell fa de sherpa i porta la tenda gran, la major part del menjar...

Saltem la portalada d'entrada al parc i ens estalviem de pagar l'accés al parc (el guarda no hi és). Abans de començar a caminar mengem fruita, una empanada i galetes. Ara sí, comencem a caminar i la motxilla pesa cada cop més. L'Ivan tira com un "sísaro", val al davant i fins i tot hi ha estones que el perdem de vista. No és gaire parlador i fa bastant la seva via. Caminem de les 13 fins a les 4 de la tarda i decidim fer una caminadeta més per avançar camí i estalviar-nos-ho demà, que és el dia més fort.

A les 5 parem tendes i de seguida anem a veure el llac que queda al costat: Cuchilla Cocha. Estem a 3.800 metres, veiem glaceres, un llac enorme i pics de més de 5.000 m per tot arreu. Hem caminat per la vall tot el dia. Ara fa fresqueta i comencem a tapar-nos. Jo tinc una llaga al peu, és el primer regal del trekking. Al llarg del trajecte hem trobat cavalls i vaques per tot arreu.

Sopem al costat de les tendes, l'Ivan ens prepara sopa de sobre i espaguetis amb tonyina. I després, mate de coca. Hem notat que ens maregem una mica amb l'alçada, però no ens costa aclimatar-nos. A les 9 ens posem a dormir, esperem que demà estigui el cel més clar, avui hi havia molts núvols. Ja hem trencat el gel amb l'Ivan i ara es sent més còmode, o això sembla. Ens explica que està ajuntat, que té 32 anys i un nen de 3. Aquí és costum no casar-se fins que no s'ha conviscut amb parella un o dos anys. Ell no està casat, però haurà de fer-ho si vol escolaritzar el seu fill (als 5 anys) o bé que la seva dona es declari mare soltera.

Acabem el dia, un dia intens.

0 comentaris: