Selva de Manu: riu Manu i cocha Otorongo

Matí al cocha Otorongo - Niu de curcons - Cortina de lianes, l'arbre que creix de dalt cap baix - Tortuga de terra - Ocells al cocha - Arrels que ofeguen el ficus - Monos - Serp groga - Troncs i vista del riu al capvespre

Quina mala nit! La condensació fa que caiguin gotes sobre les enormes fulles dels arbres. A mi em dóna la sensació de sntir un jaguar... i dins del sac em moro de calor! He molestat al Sergi tota la nit. A les 5.25 ens llevem i esmorzem panqueque amb melmelada. Avui som els últims d'arribar i el Darwin canta el seu: "Catalunya! Dónde está?!".

Agafem el bot i travessem el riu. Tardem 15 minuts. Passem el matí donant un tomb pel Cocha Otorongo per veure si tenim sort i veiem nútries. En veiem, però de lluny, sembla que sentin la nostra presència. Ho tornem a intentar des d'una torre de 20 metres, sembla que són a prop d'allà. Però també s'allunyen. Aquest llac també té molts caimans, fins a 250 en van comptar en una nit! I també hi ha piranyes, que a diferència del que la gent es pensa, la majoria d'espècies són vegetarianes. Passegem, veiem arbres gegants, gegants! I tots són coneguts pels habitants de la selva. El ficus insipidus és un exemplar molt comú i els indígenes n'extreuen la saba i l'utilitzen com a cura intestinat. Els bonys sinuosos dels troncs de les palmeres serveixen per escampar els fruits quan cauen de dalt de tot i així, també expandeixen les espores. A banda, també serveixen de reserves d'aigua.

El bot ens recull i ens porta altre cop a l'altra banda del riu. Fem un altre tomb i a les 11 del matí arribem al lodge. Fullejo els llibres que té el Darwin, tot de guies d'ocells, arbres i assajos sobre l'ecologia de la selva. Es fan les 12.30 i dinem: hamburguesa de vedella amb verdures i verduretes bullides. Aprofitem abans per fer una mica de migdiadai a les 14.15 comença a ploure, només fa quatre gotes. A les 14.30 tornem a sortir en bot. Travessem el riu i caminem pel bosc. Aquesa part sembla més "ordenada", més neta, però és igual d'espectacular. Costa treure la vista del terra per no caure, hi ha troncs, arrels, lianes... I entre pas i pas, aixequem la vista i veiem una família de monos: capuchinos i lanudos (wholy monkey), uns amb la cara envoltada de pèl blanc i els altres, amb molt de pèl. Els anem seguint d'arbre en arbre, mirant què fan. Una femella porta el mono a l'esquena i per passar d'un arbre a un altre, ella s'estén per fer-li de pont. Caminem un parell d'hores, llavors torna a baixar el sol i ens dóna una altra llum ben bonica.

Tornem al lodge cap a les 5 de la tarda i sopem a les 6.30, cada dia més aviat. La selva no dóna per fer coses per lliure, és poc recomanable sortir pel teu compte, a banda que no hi ha camins i si n'hi ha, duren quatre dies fins que la vegetació els torna a tapar. Sempre cal portar el "machete".

Avui hi ha una altra parella de biòlegs que passen uns dies a la zona per estudiar els ocells. Demà marxem nosaltres i ells es queden per continuar el viatge amb la resta. Per sopar mengem crema d'api i pollastre amb arròs. Com que un dels alemanys fa l'aniversari, el cuiner li ha preparat un pastís de xocolata. Realment, el millor del sopar d'avui! A les 8 anem a dormir, a veure si avui tindrem més bona nit!