Selva de Manu: baixant pel Madre de Dios o Amaru Mayo

Plantació de coca - El bot - Bosc secundari a la selva - Un bot - Nens a la ribera del Madre de Dios - Aus - Humitat del riu - Nens passant l'estona, com tots - Posta de sol

Un altre dia... que ens llevem ben aviat, avui a les 5.15. Hem dormit força bé tot i la humitat i la fresqueta. Fa peresa sortir del llit... No ens han picats els mosquits i els ratolins no s'han menjat els dolços que portem. Tota una triomfada!

Esmorzem cereals amb trossos de fruita i iogurt, pa i melmelada, cafè, llet... de tot! Esperem que ens duri fins el final aquesta abundància! Com que ja tenim les motxilles fetes, anem tirant a peu per la pista mentre els cuiners acaben de carregar tota la intendència al bus. Ben d'hora al matí i ben tard al vespre són els millors moments per veure ocells, així que aprofitem mentre no ve el bus-carraca.

Ara tenim tres hores per endavant. Parem a Pilcopata a comprar pa i fruita. No perdem el temps i baixem a estirar les cames abans que ens convertim en un quatre abonyegat. Una estona després tornem a parar en un dels petits poblats de la zona cultural. Ens ensenyen cultius legals de coca, tot i que la selva està plagada de plantacions il·legals que la policia intenta detectar des de l'aire per després, fer tractes amb els traficants... Hi ha força corrupció. La planta de la coca és un arbust que creix fàcilment en aquestes condicions selvàtiques. Per assecar-la, la deixen al sol fins que queda ben seca però sense que perdi les propietats. Ara es pot aprofitar per fer infusions o mastegar-la per fer pichus a la boca (boles de coca, que a la boca fan forma de muntanyeta és a dir, de pichu). Per fer-ne la droga en pols, la remullen en grans quantitats i després la couen molt lentament, recullen el vapor i quan es solidifica, en treuen el polsim. De 300 kg de fulla seca en treuen 1 kg de pols.

Arribem a Atalaya, on hi ha una mena de "port" amb els bots que baixen pel riu Madre de Dios. L'agència té una mena de local amb botes d'aigua -resulta que potser hem de baixar del bot per empènyer-lo als llocs on el riu és poc profund-, estem en època seca i el riu té menys cabal.

Aquí el grup del bus es parteix. Cadascú va en un bot d'unes deu persones i va amb un guia i els cuiners per cadascú. El bot és força llarg i al darrere hi ha tot el menjar i la resta d'intendència. Tot i el caos aparent a l'hora de carregar-ho tot amb presses, sembla que no s'hagin deixat res. El bot té força balançada, ens hem de mantenir quietets per no tombar-nos.

Cinc minuts després d'iniciar el viatge pel riu ja hem de baixar a empènyer-lo, les pedres arrodonides toquen la part més baixa del bot, sort que tenen cura del motor, sinó ja ens veig remant tot el viatge! Els hem posat a la primera fila, ens toca l'aire de ple... i ens queden sis hores de camí fins al Yine Lodge. Pel camí parem a posar gasolina, tot molt rudimentari.

De seguida deixem el cerro Pantiacolla i des d'aleshores ja no veurem més muntanyes. Ara canviem el paisatge pel riu, les pedres i la vegetació de bosc primari i secundari, a banda dels troncs arrossegats pel cabal del riu.

Portem retard perquè el bus ha arribat tard, així que dinem al bot: amanida de verdures amb pollastre i moniato. Molt bo!

Veiem moltes i diverses aus i moltes pedres també que toquen el fons del bot. El riu arriba a tenir mig quilòmetre d'amplada, però ara és època seca i baixa força menys, per això trobem tanta pedra i tants troncs. Tornem a posar gasolina i fem cap a una poblet de gent tranquil·la on fabriquen molts bots. La fusta la treuen dels troncs del riu. Veiem nens jugant i banyant-se a les vores del riu. Aquest poble està ple de gespa, casetes de fusta aixecades a mig metre de terra. El Darwin, el guia, ens diu que havien fet les festes fa uns dies.

De seguida veiem la posta de sol i arribem al lodge. Descarreguem i ens instal·lem per passar-hi la nit. Tornem a trobar mosquiteres i aquí també tenim llençols i mantes, tot i que una mica humits. Ens aniran bé igualment, perquè el Sergi s'ha deixat el sac de dormir al bus... Aquí hi ha més humitat, estem a menys alçada, i també trobem més mosquits. Decidim dutxar-nos, tot i l'aigua freda! Després fem una Cuzqueña amb Lays minades per les formigues... Al final la família noruega ens deixen picar de les seves. La noia alemanya té mal de panxa, així que no soparà. Són dos quarts de vuit i mengem una cremeta de verdures i de segon, carn amb salsa de tomaca i ceba. De postre, gelatina de chicha morada (moresc morat).