Capybara o carpincho, de la família més gran de les rates - Papallona - Naltres al lodge - L'avioneta a la pista de l'aeroport...
EL SERGI JA EN TÉ 27!
Imatge del dia: la passivitat i la mandra de la gent del poble, que esperen al cobert de l'aeroport -per dir-ne d'alguna manera- jugant a cartes mentre el radiofonista especialista -en no sé què- utilitza la ràdio cridant i repetint "dos nueve, dos nueve", "afirmativo"...
A les 5 sona el despertador. Ha plogut tota la nit i només penso en què probablement avui no volarem cap a cuzco... No em ve de gust quedar-me una nit més fet olor i sentint aquesta fortor d'humitat... Esmorzem ous ferrats amb bacon i a les 6 embarquem al bot. A mig camí es posa a ploure amb força intensitat. Com que ens hem assegut a primera fila, "pillem", ens remullem de valent! El Darwin ens deixa un plàstic per tapar-nos. Molt millor, però entra aigua per tot arreu, anem força ràpid i així és difícil no mullar-nos.
De 6 a 11 estem al bot mullant-nos, quines ganes d'arribar a l'aerporto! A les 11.05 ja som allà, a punt per volar. L'aeroport és un tros de selva desforestada i un cobert per pesar a la gent i deixar les motxilles. La gent d'allà està jugant a cartes i matant mosquits de moment, no hi ha més feina i tampoc se'n busquen d'altra! Quin avorriment i quina mandra fa veure'ls! El radiofonista fantàstic és el centre d'antenció, però no s'hi entén.
En arribar ens pesen i ens pesen les motxilles també. Està mig ennuvolat però sembla que volarem. Després del tràmit anem al bar del Yine Lodge, al lloc on ja havíem dormit. Finalment ens confirmen que l'avió està a punt d'arribar!!! Els acomiadem del Darwin i dels alemanys. La família noruega i nosaltres marxem avui en avioneta.
L'avioneta aterra amb dificultat, sembla que faci cap al mar... la pista està xopa, inundada. Els pilots alucinen amb el temps perquè l'emissora els havia dit que "el cielo està despejado"... res més lluny de la realitat. Ens hem d'esperar unes dues o tres hores per veure si el temps millora i la boira marxa i també perquè s'eixugui la pista.
Mentre, fem un beure al bar i ens instal·lem al lodge per si finalment no marxem. A la una dinem. Després de dinar, el Sergi i jo anem a fer un tomb per la pista per veure si està més seca. Quan arribem a l'extrem es posa a ploure a bots i barrals... Definitivament, avui no marxarem. Ens posem els ponxos, però arribem al porxo de l'aeroport xops de cap a peus. Ens canviem de roba, però ja no en tenim de neta.... Fem migdiada i sembla que el temps s'està clarint. En diuen que sortirem demà al matí.
Fem temps al bar, inventant-nos un Tres en Ratlla, fent crispetes i xerrant una estona. Quina celebració d'aniversari! Hem estat tranquils, això sí! Però tot el dia pendents del temps, sense res per fer.
A les 7 sopem: sopa de semolina i llenties amb arròs. És l'últim que els queda, no tenen ni gasolina pel grup de llum. A les 8 anem a dormir, ja és gairebé fosc. Esperem que demà millori el temps...