Cañón del Colca, pobles, poblets i persones

Sortida des de Cabanaconde - Valle del Colca - Roy & family - Brenda - Steven

Ens aixequem a les 12 de la matinada, tot just comença el dia 22 de juny. Deixem les motxilles a la consigna de l'hotel i anem amb el Jose fins a l'estació, fins al Terrapuerto. El bus està bé aparentment, però a mesura que avança el trajecte notes que per tot arreu passa aire, que la gent es va acumulant cada cop més al passadís i la carretera cada cop té més pedres... total, que no podem dormir gens. Aquesta vegada no hem anat amb Cruz del Sur, ens refiem de l'opció del Jose.

Arribem a Cabanaconde i esmorzem al Sol y Sombra: panets acabats de fer, melmelada, ou ferrat i cafè. Boníssim tot! A les 7.30 del matí, ben carregats d'energia, comencem a caminar. Fa un fred que pela, però de seguida ens escalfa el sol. Hem comprat protecció 70 i ens untem perquè l'intens sol no ens cremi. El camí combina pedra i arena fina, és un sender força net. Seguim a pas valent i baixem ràpid fins a San Juan de Chuccho creuant cap a l'altre costat del Cañón. Aquí havíem de fer nit, però decidim seguir caminant per veure si podem guanyar un dia. Al Jose el coneixen a tot arreu! Fa que uns tres anys que no tomba per aquí, però tothom es recorda d'ell als poblets. El Jose és estudiant de turisme. També estudia francès i la seva intenció és acabar treballant de guia, però per graduar-se necessita fer un projecte i pagar una morterada per aconseguir el títol. En aquest poblet hi trobem el Roy i la seva família, que han muntat un allotjament molt acollidor per la gent que fa trekking. Pels recursos que tenen, ha quedat preciós!

El trajecte del matí era totalment àrid i pedregós, però en aquest costat de riu és tot verd i amb aigua. Anem pujant de nou l'altre costat de la vall. Dinem pel camí i ens quedem a menjar amb la Brenda, una nena que vigila la paradeta de begudes i fruita que la seva mare té davant de casa. Com que la mare té cura del fill petit, la Brenda es queda de venedora improvisada. Quina nena més espavilada! Al llarg del camí hem trobat diversos venedors ambulants oferint begudes i xocolatines als que caminen. Tot pot ser una font d'ingressos.

Fem un entrepà de pa de motlle per dinar, el menjar que vam comprar ens ha anat bé.

Descansem un momentet i continuem la ruta. Al següent poble preguntem per trucar per telèfon, així avisarem a la pensió que arribarem un dia abans, tot i això, només hi ha un telèfon i no hi tenen targetes per trucar. Trobem diverses famílies que traginen menjar i de tot amb els rucs, que estan més que acostumats a aquest camí. Finalment baixem fins a Sangale, on hi veiem des de lluny un oasis. Dormirem a l'Hotel Paraíso. Després de caminar tot el dia, veure aquesta zona verda, amb aigua corrent, palmeres i piscines naturals... reconforta molt! Quan arribem a peu del poble hi trobem quatre allotjaments gairebé iguals. Palmeres, cabanes de canya i piscines d'aigua corrent. El Jose ja coneixia un dels propietaris i fem nit allà, tota una ganga: S/12 tots tres! Fem espaguetis per sopar (a les 19.00, molt aviat!) a la cuina comunitària, mentre un dels fills, l'Steven s'entreté amb nosaltres. Avui som la seva distracció. Anem a dormir als llits fets de tronc i canya, 100% artesanal. Els llençols i les mantes estan plens de pols, però estem rendits i ens posem a dormir molt a gust. Com que no hi ha llum corrent, només depenem del cel i ara mateix, ja està fosc. Bona nit!